Benni Salazar, un antic rocker punk, s'ha convertit en un magnat de la indústria discogràfica, però la seva noblesa entra en contradicció amb el mercantilisme i el tracte comercial del seu art. Fins al punt que el despatxen de la seva pròpia discogràfica, L'Orella de la Truja, per servir als seus interventors corporatius un plat de tifa de vaca tot dient-los: «¿M'esteu demanant que a la gent els doni merda per menjar?». El temps és un cabró és el relat d'una generació gloriosa de músics, però també d'homes valents que trien una manera de viure lliure encara que els camins siguin torts, difícils i, de vegades, equivocats i autodestructius. Perquè el temps els va fent savis per molt que a voltes ja sigui massa tard, per molt que vagin «amb aquell aire demacrat i sexi alhora que poden tenir els joves fins que ja només semblen demacrats». Amb en Benni, hi trobem la seva ajudant Sasha, cleptòmana i antic amor no declarat, els antics col·legues de les bandes de rock, nòvies i exs, i els companys actuals. I comencen a treure el cap els fills, que s'han fet grans amb noves maneres de comunicar-se, tan confosos com ells, crítics amb ells, necessitats d'ells. Jennifer Egan (Chicago, 1962) és autora de cinc novel·les i d’un recull de relats. Entre les seves obres destaquen La torre mestra i El temps és un cabró ―obra que va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National Book Critics Circle―, totes dues publicades en aquesta mateixa col·lecció. Manhattan Beach, la seva darrera novel·la, ha estat distingida amb la Medalla Andrew Carnegie per l’Excel·lència en la Ficció. Els seus relats curts han aparegut a diverses revistes de prestigi, com ara The New Yorker, Harper’s Magazine, Granta, McSweeney’s i The New York Times Magazine.