2.0
Número zero
by Umberto Eco
Product Description
Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen les notícies.
«Els perdedors y els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.»
Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.
La crítica ha dit...«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»Roberto Saviano
«A Número Zero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»Jesús Ceberio, Babelia
«Eco ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·la enlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb les seves xafarderies i informacions infundades.»Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
About the Author
L'ombra d'Umberto Eco (1932-2016) ha estat fonamental per entendre la història del segle XX i dels nostres dies. Durant molt de temps es va dedicar a l'ensenyança a la universitat i els seus assaigs son textos de consulta obligada en les universitats de tot el món. Entre els seus assaigs més importants figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, La estructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en la estética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista y Construir al enemigo.
Fa més de trenta anys va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció amb El nom de la rosa, una novel·la que el va convertir en un autor estimat no només per la crítica, sinó també pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir El péndulo de Foucault, La isla del día después, Baudolino, La misteriosa llama de la reina Loana, El cementiri de Praga i Número Zero.
Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen les notícies.
«Els perdedors y els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.»
Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.
La crítica ha dit...«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»Roberto Saviano
«A Número Zero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»Jesús Ceberio, Babelia
«Eco ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·la enlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb les seves xafarderies i informacions infundades.»Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
About the Author
L'ombra d'Umberto Eco (1932-2016) ha estat fonamental per entendre la història del segle XX i dels nostres dies. Durant molt de temps es va dedicar a l'ensenyança a la universitat i els seus assaigs son textos de consulta obligada en les universitats de tot el món. Entre els seus assaigs més importants figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, La estructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en la estética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista y Construir al enemigo.
Fa més de trenta anys va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció amb El nom de la rosa, una novel·la que el va convertir en un autor estimat no només per la crítica, sinó també pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir El péndulo de Foucault, La isla del día después, Baudolino, La misteriosa llama de la reina Loana, El cementiri de Praga i Número Zero.
Juvenile NonfictionPeople & Places
RELEASED2015
PUBLISHERRosa dels Vents
LENGTH224
LANGUAGECA
Umberto Eco (5 January 1932 – 19 February 2016) was an Italian novelist, literary critic, philosopher, semiotician, and university professor. He is widely known for his 1980 novel Il nome della rosa (The Name of the Rose), a historical mystery combining semiotics in fiction with biblical analysis, medieval studies, and literary theory. He later wrote other novels, including Il pendolo di Foucault (Foucault's Pendulum) and L'isola del giorno prima (The Island of the Day Before). His novel Il cimitero di Praga (The Prague Cemetery), released in 2010, topped the bestseller charts in Italy. Eco also wrote academic texts, children's books, and essays, and edited and translated into Italian books from French, such as Raymond Queneau’s “Exercises in Style” (1983). He was the founder of the Department of Media Studies at the University of the Republic of San Marino,[3] president of the Graduate School for the Study of the Humanities at the University of Bologna, member of the Accademia dei Lincei, and an honorary fellow of Kellogg College, Oxford.
2.0
Número zero
by Umberto Eco
Product Description
Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen les notícies.
«Els perdedors y els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.»
Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.
La crítica ha dit...«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»Roberto Saviano
«A Número Zero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»Jesús Ceberio, Babelia
«Eco ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·la enlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb les seves xafarderies i informacions infundades.»Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
About the Author
L'ombra d'Umberto Eco (1932-2016) ha estat fonamental per entendre la història del segle XX i dels nostres dies. Durant molt de temps es va dedicar a l'ensenyança a la universitat i els seus assaigs son textos de consulta obligada en les universitats de tot el món. Entre els seus assaigs més importants figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, La estructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en la estética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista y Construir al enemigo.
Fa més de trenta anys va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció amb El nom de la rosa, una novel·la que el va convertir en un autor estimat no només per la crítica, sinó també pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir El péndulo de Foucault, La isla del día después, Baudolino, La misteriosa llama de la reina Loana, El cementiri de Praga i Número Zero.
Número Zero, la última novel·la d'Umberto Eco, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen les notícies.
«Els perdedors y els autodidactes, sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.»
Amb aquestes credencials se'ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder.
L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el Número Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.
La crítica ha dit...«Umberto Eco ha escrit una novel·la que és el manual de comunicació del nostre temps.»Roberto Saviano
«A Número Zero, Umberto Eco escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.»Jesús Ceberio, Babelia
«Eco ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novel·la enlluernadora que ens mostra les entranyes dels taulells, amb les seves xafarderies i informacions infundades.»Rafael Narbona, El Cultura de El Mundo
About the Author
L'ombra d'Umberto Eco (1932-2016) ha estat fonamental per entendre la història del segle XX i dels nostres dies. Durant molt de temps es va dedicar a l'ensenyança a la universitat i els seus assaigs son textos de consulta obligada en les universitats de tot el món. Entre els seus assaigs més importants figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, La estructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en la estética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista y Construir al enemigo.
Fa més de trenta anys va fer la seva entrada triomfal en el món de la ficció amb El nom de la rosa, una novel·la que el va convertir en un autor estimat no només per la crítica, sinó també pel gran públic. A aquest primer èxit el van seguir El péndulo de Foucault, La isla del día después, Baudolino, La misteriosa llama de la reina Loana, El cementiri de Praga i Número Zero.
Juvenile NonfictionPeople & Places
RELEASED2015
PUBLISHERRosa dels Vents
LENGTH224
LANGUAGECA
Umberto Eco (5 January 1932 – 19 February 2016) was an Italian novelist, literary critic, philosopher, semiotician, and university professor. He is widely known for his 1980 novel Il nome della rosa (The Name of the Rose), a historical mystery combining semiotics in fiction with biblical analysis, medieval studies, and literary theory. He later wrote other novels, including Il pendolo di Foucault (Foucault's Pendulum) and L'isola del giorno prima (The Island of the Day Before). His novel Il cimitero di Praga (The Prague Cemetery), released in 2010, topped the bestseller charts in Italy. Eco also wrote academic texts, children's books, and essays, and edited and translated into Italian books from French, such as Raymond Queneau’s “Exercises in Style” (1983). He was the founder of the Department of Media Studies at the University of the Republic of San Marino,[3] president of the Graduate School for the Study of the Humanities at the University of Bologna, member of the Accademia dei Lincei, and an honorary fellow of Kellogg College, Oxford.
